L’Ofrena de La Malena.

Quan s’acabavem les classes de l’escola, després de ”Finals de cursos”, resultats, notes i tot allò que portaven eixos dies, arribava el temps d’altres oficis per entretindre els xiquets i xiquetes. A més de les netejes d’estiu, eixe treball de traure armaris, caixons, vitrines, despenses, o sellerets i tots eixos racons on s’amagaven els trastos que es quedaven per en mig al llarg de l’any i que feien trobar “tresors amagats” i permetien  a l’oblit recuperar els trossos de memòria al mateix temps que apareixien les eines, ferramentes o estris defenestrats; hi havien altres oficis que s’aprenien fent-los, com emblanquinar façanes, terrasses o pintar parets, portes,… endreçar cadires i mobles, llavar cortines i mantes  i tot allò que es feia aprofitan que hi havia més hores de llum i que feia calor i es secava tot prompte. Uns altres oficis eren fer punt de ganxo, punt d’agulles, cosir. Aquest ofici de l’agulla i la màquina de cosir era un dels més estesos  perque es feia  la roba que estrenariem en les festes  de La Malena, mes bé en L’ Ofrena, la Missa Major i la Processó que eren els  actes  en els que s’anava amb la roba més elegant i nova, després eixa roba es la posariem tot l’estiu fins que arribara setembre. Abans no hi havien tendes de roba com ara, i eren les dones de les cases les que cosien els vestits de diari, els de festa i els de les grans celebracions a més de la roba de casa com cortines, llençols, jocs de taula, tovalles i tovallons, la roba dels nadons,…

Per cosir la roba hi havien unes dones com ara Teresita “La Vainica”, Carmen “La Nela“, Carmen “La de Talalla”,… que tallaven els teixits, amb els que es farien els vestits, d’uns patrons que unes voltes dibuixaven elles i altres treien de revistes de moda segons el gust de la dona que ho demanava, després era treball de la dona pasar fils fluixos per damunt dels senyals dels patrons i embastar per fer les primeres proves. Tornavem a casa de les modistes per emprovar la roba que cadascú es cosia a sa casa, i allí es ficavem dins de les teles plenes d’agulles i la modista ens feia els canvis que calia, sempre hi havia més dones cosint o esperant per fer les emproves, després caldria tornar altre dia o més fins que estiguera acabat amb tots els complements com cremalleres, botons, cinturóns,… que anavem a comprar a tendes com “Ca Trini” o “Ca Elidieta” o “Ca Marita” i altres tendes que venien de tot com “La Botigueta El Susto”,… Els teixits també tenien les seues tendes “Ca Vilanova”, “Ca EL Manso” a la plaça de l’esglesia,… pot ser tots els records es van embolicant i els noms van jugant als encreuats per fer oblidar els fets. Anavem a una modista o a altra segons el que es vulguerem fer: un vestit, una brusa, un vestit-jaqueta, un abric, uns pantalons,… Altres modistes com Maribel o Elena o Alicia podien cosir-te el vestit sencer i que te l’emportares quan estiguera acabat, altres cosien els vestits de festa:  Hipolita de “La Fonda” cosia els vestits de fantasia de les “moretes” o vestits  de celebracions, Carmen de “Talalla” tallava i  feia les capes de Santa Llucia o Esperanza Parra feia roba per als Pirates, altres dones feien els brodats d’ eixa roba a màquina o a mà i també brodaven les inicials o els noms en mocadors de diari, en tovalles, en llençols o roba de casa. Per als homes hi havien dos o tres sastres perque a la roba dels homes li canviaven menys les modes i a més els durava més anys. En les escoles de La Malena, quan funcionaven les clases en “El Hogar Parroquial”, es feien cursets per ensenyar-se a tallar i cosir que donava una dona que li diuen Lola i uns altres per brodar que feia Luisa Tortosa Gimeno, sa mare, Maria Gimeno, també brodava de tot, fins a banderes per a les comparses de Moros i Cristians. En tots els carrers hi havia una veïna que entenia de roba i feia els apanyos com quan es quedava curt o estret un vestit, o quan es feia d’un vestit que s’havia quedat xicotet una falda a les xiquetes que estaven en l’edat de creixer, o quan es canviava una cremallera que s’havia trencat, o es feia una butxaca nova perque se li havia fet un forat o quan calia apedaçar o entreteixir un vestit o un abric o un pantalón perque li havien fet un set,… En la casa de la dona s’ajuntaven les veïnes per les vesprades a fer la xarraeta mentres s’emprovaven els vestits per fer els arreglos i anaven endreçant o apedaçant roba, fent punt de ganxo o d’agulles o de randa o boixets i demant-se consells unes a les altres, es deixaven botons o fils de colors, o trossets de teixit o foltre per fer els apedaçats i es feia es desfeia tot allò que calia. En ma casa s’ajuntaven primer amb la meua avia, Isabel Bernàcer Pérez i després amb ma mare Màxima Megías Parra que li agradava molt cosir i es feia tota la roba seua i la nostra quan erem xicotetes, i encara hui es fa els arreglos en la roba que es compra en les tendes; també s’ajuntava  Nieves Esteve Dobón una veïna que havia sigut satressa després de fer barrets amb son pare. Les xiquetes feiem el sobrefil a la roba quan ja estava prou enllestida, que es un cosit clar i no massa difícil perque no es desfilin els teixits, a més que no es veu perque va per la part de dins, i a banda d’això amb els retalls dels vestits ens feiem bosses o estoigs de colors plens de les andròmines que trovavem.

I eixa roba que cosiem els primers dies de vacances d’escola, era la que estrenavem per anar a L’Ofrena que es feia pel matí del dia de la patrona, el 22 de juliol, caiguera com caiguera perque les Festes de La Malena anaven lligades a les vacances d’estiu de les fàbriques i es  parava del 15 de juliol al 15 d’agost. L’Ofrena eixia del Carrer Major, enfront de les escales que pujen al Castell, i anavem a l’esglesia en un recorregut molt curtet, i era allí on es feia la Missa Major de La Malena amb l’imatge de la santa que havien portat la vesprada d’abans. Eixe mateix dia farien la processò per la vesprada i la tornarien a la seua ermita on li ballarien les dances i farien la novena. Es un acte molt desdibuixat a la memòria perque no he trobat fotos que el cosisquen als records però encara hi ha vestits que fan que n’oblide cada any que passava per la roba que vam estrenar.

M. Esperanza Esplugues M.

Maig.2011